La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que t [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
